Pura essència del l’actitud emprenedora

Ahir vaig estar en unes jornades que organitzaven l’associació AEDIPE i la Fundació Prevent.  “Be positive!”, en temps de crisi, ni que pintat.  De fet, a un auditori d’unes 500 persones, majoritàriament del sector dels recursos humans, es van presentar 3 casos de supervivència que posaven els pèls de punta.

El cas de Miguel Angel Pérez, president de la Fundación Investigación en Regeneración del Sistema Nervioso, tetraplègic; Albert Llobera, corredor de rallies, paraplègic; Daniela Rubio, experta en accessibilitat digital i adaptacions, cega.  Tots tres, exemples a seguir per la seva força, perseverància, autoestima, que han fet front a grans limitacions i s’han reinventat després d’un abans i un després a les seves vides.  Models amb actitud emprenedora en la seva més pura essència.

Perquè finalment, la vida i la professió són una mateixa cosa. Ens hem entestat en separar-les durant tant de temps que de vegades ens sembla impossible acceptar que som la mateixa persona quan vivim i quan treballem.  Aquesta podria ser una bona descripció d’una actitud emprenendora: fer de la teva vocació, del teu talent, de la teva passió, la teva professió.

Això de separar la vida personal de la professional, no ha passat a la història?.

Entrevista de Buenafuente a Albert Llobera, a l’abril de 2011

 

Ensenyar a emprendre: qui forma als mestres?

Aquestes setmanes estem visitant escoles, estem presentant Arrenca a córrer.  Els expliquem el nostre projecte, l’origen de la iniciativa.  Com n’estem de convençudes de que algú ha de fer-se responsable del futur dels nostres fills, i no precisament les institucions ni les multinacionals, ni res de tot això.  Ells mateixos, amb les seves idees i esforç ho hauran de fer.

Les escoles ens reben amb molt d’interès, ens escolten i ens diuen que el nostre projecte fa molta falta.  De fet, tenen la directriu des d’Ensenyament de que a partir del curs vinent, l’emprenedoria s’incorpori al curriculum d’ESO.  Molts països ja ho fan des de fa temps (vegeu informe Entrepreneurship Education at School in Europe, a l’apartat Documents d’aquest bloc).  La qüestió és que quan s’acabin les classes, d’aquí a un parell de setmanes, les escoles hauran de revisar, preparar, fer balanç, etc, etc.  I a sobre, pensar que carai faran amb aquesta directriu que ve d’Ensenyament i que és molt necessària, sens dubte. Però és clar, sense ni un euro més, tot el contrari, ja ho sabem.

A alguns docents se’ls gira feina.  Com plantejar l’assignatura?.  Com fer-la atractiva?.  Com treure’n beneficis?. Com fer-la una experiència de vida?.  Aquestes serien les primeres preguntes a plantejar-se.  Estar clar que entrar-hi de cop, si no se’n té prèvia experiència o preparació, no pot ser gaire fàcil.

Si més no, siguem conscients que als mestres sel’s està posant a prova, i pràcticament sense previ avís.  Ànims!.

Marc Vidal: “crear empresas, crear empleo”

En Marc Vidal, en el seu darrer post fa una relació de 40 mesures per promoure l’emprenedoria entre les que cita unes quantes relatives a canvis socials (mesures de la 35 a la 40):

  1. la necessitat de millorar la percepció que es té de les persones que emprenen i creen riquesa, on destaca que el 38% del jovent creu que la societat en té una percepció favorable.
  2. recuperar la cultura de l’esforç (aquí afegiríem que l’esforç no cal que tingui una connotació negativa; la humanitat tenim una especial facilitat en dedicar esforços i energia en aquelles coses que ens agraden i ens fan sentir bé).
  3. necessitat de desenvolupar les competències associades a la capacitat d’innovació i  desenvolupar competències emprenedores (professionals experts constaten que no es fomenten aquestes competències ni a l’ensenyament primari ni al secundari i només el 14% creuen que la universitat ofereix una formació adequada per a la iniciativa emprenedora).
  4. superar l’aversió al risc que caracteritza la nostra població (només el 19% dels joves creuen que la formació que han rebut els permet interessar-se per assumir riscos) i només el 25% s’imaginen impulsant el seu propi projecte emprenedor (un percentatge molt superior al que es concreta en la realitat).
  5. finalment destaca que la por al fracàs és el principal obstacle de la iniciativa emprenedora per al 66% del jovent.

La missió d’Arrenca a córrer rau en intervenir en tots aquests obstacles socials i culturals que en Marc Vidal exposa, en promoure que les noves generacions de la població activa del nostre país aconsegueixin posicionar aquest territori entre els més emprenedors i innovadors dins la panoràmica internacional, amb la capacitat d’aprofitar (tant com es pugui) el coneixement que es produeix en dels centres de recerca i en l’àmbit universitari.

Èxit emprenedor quan encara estudies a l’institut

Alberto Elías a l'esquerra i Luis Iván Conde a la dreta

Donar a conèixer exemples de joves emprenedors pot ser interessant i estimulant pels adolescents de casa nostra.  I quan diem joves volem dir, molt joves.  El cas de Luis Ivan Cuende, asturià, i d’Alberto Elias, murcià, ambdós de 16 anys i encara estudiants d’institut, és d’aquells que poden servir com a model d’emprenedoria que augura un futur imponent.

Quan tenien 12 anys van crear Asturix, un projecte sense ànim de lucre que es basa en la filosofia de la cultura lliure.

Recentment, han fundat l’startup Holalabs des d’on estan desenvolupant projectes innovadors de tecnologies web i mòbil.  Ara acaben de presentar holaIO, un Framework per a mòbils que simplifica el desenvolupament d’aplicacions evitant haver de repetir la feina per cada tipus de dispositiu, estalviant temps i recursos.

Han rebut diversos premis i reconeixements, i també han hagut de fer front a dificultats a l’hora de crear la seva pròpia empresa, alguna desavantatge ha de tenir tanta capacitat i empenta quan encara ets menor d’edat.

Aquests exemples ens demostren que en les mans dels nostres joves està l’oportunitat d’emprendre grans projectes i de canviar el món.

Vegeu més informació a:

http://www.tecnonews.info/Dos-emprendedores-de-16-a%C3%B1os-lanzan-holaIO-una-herramienta-pionera-para-desarrolladores-moviles/_pE0Aj1BfZN7VtoFZxcYP-HzPA7hxQWTSu6v2hmEq19fWJ_BZbt7tEw-9KMyLlimyFOqpM5YAfm0

Luis

 

 

 

Què vols ser quan siguis gran?

 

Nens i nenes de l'Escola Cor de Maria de Barcelona amb l'emprenedor Xavier Verdaguer, col·lega i inspirador per Arrenca a córrer

Aquesta pregunta tan típica – a tots ens la van fer quan érem petits – té també moltes respostes típiques: “vull ser metge, vull ser advocada, vull ser footbolista, vull ser mestra, …”. Somnis petits per grans ments del futur.  La resposta vull ser emprenedor o vull ser emprenedora hauria de formar part d’aquest ventall de possibles respostes.  Però encara no hi és.  De com presentem als nostres infants la vida i els motors que la fan tirar endavant, obtindrem o no en el futur, una resposta d’aquest estil.

Les notícies que escoltem cada dia, els debats que ens presenten o els articles que llegim, tot ens confirma que una nova era ja ha començat. Si fins ara el gran desig dels pares era que ells fills tinguéssin la millor titulació perquè això assegurava una bona feina, a partir d’ara, el millor que els podem deixar en herència és que siguin innovadors, que tinguin confiança en les seves pròpies capacitats, paciència a mans plenes i molta disciplina.

Una generació que ha viscut la cultura del benestar com cap altra abans, en una societat acomodada, haurà de pagar penyora i veure com els seus fills tenen tots els números per viure sense les facilitats que els seus pares han saborejat. Només posant-se les pil·les aquests infants podran tirar endavant i mantenir un nivell de vida similar al que han viscut els seus antecessors. L’energia que hauran d’invertir millor serà que la dirigeixin cap a oportunitats d’emprenedoria.

No ens enganyem, no amaguem el cap sota l’ala!, un canvi de mentalitat no s’improvitza, s’educa, s’entrena. Millor que els agafi preparats.